Iannis Ritsos

Estos árboles no transigen con tener menos cielo, estas piedras no transigen con los pasos enemigos, estos rostros no transigen más que con el sol, estos corazones no transigen más que con la justicia. Este paisaje es duro como el silencio, aprieta contra su seno sus piedras incandescentes, aprieta contra la luz sus olivos huerfanos y sus vides, aprieta los dientes, no hay agua, solamente luz. El camino se pierde entre la luz y la sombra del seto es hierro. Los arboles, los rios y las voces se convirtieron en marmol bajo la cal del sol, con el marmol tropiezan las raices, los arbustos polvorientos, la mula y la rosa, jadean, no hay agua, todos tienen sed, años enteros, todos mastican un bocado de cielo ademas de su amargura. Sus ojos estan rojos de insomnio, una profunda arruga clavada entre sus cejas como un cipres entre dos montes al anochecer. Sus manos estan pegadas al fusil, el fusil es una prolongacion de sus manos, sus manos son una prolongacion de sus almas, tienen sobre sus labios el furor y tienen una pena profunda, muy profunda en sus miradas, como una estrella en un charco de sal. Cuando estrechan la mano el sol esta seguro para el mundo, cuando sonrien vuela una pequeña golondrina de su barba feroz, cuando duermen doce estrellas nacen de sus bolsillos vacios, cuando mueren sube la vida cuesta arriba...

"El llibre presenta, com el seu títol indica, tres poemes dramàtics del gran poeta grec Iannis Ritsos, en una traducció excel·lent de Joan Casas: ""Ismena"", ""Crisòtemis"" i ""Helena"". Formen part

El maig del 1936, Iannis Ritsos havia llegit al diari Rizospastis que la gran vaga i manifestació dels tabaquers de Tessalònica, tot i ser pacífica, havia estat durament reprimida pel govern dictator

El gran poeta Iannis Ritsos és autor d’uns monòlegs dramàtics excel·lents, que han estat introduïts a casa nostra per L’Albí, gràcies a la brillant traducció i selecció de Joan Casas, amb el llibre T

D'amor i desig és fruit de l'última etapa de la vida de Iannis Ritsos, en plena època de reconeixement internacional de la seva figura i del seu treball incessant. La poesia d'aquests darrers anys pr

Mestre immillorable a l’hora de modernitzar la tradició i, a traves dels personatges del mite, mostrar-nos la incertesa i la vacutat de les accions humanes, Iannis Ritsos ens ofereix en aquest llibre

Hi ha il·lusions que les porta l%u2019edat, d%u2019altres, el segle. L%u2019amor és de les unes, la revolució, de les altres. Iannis Ritsos va ser un gran poeta d%u2019aquests somnis. Ara s%u2019esdeve que l%u2019edat passa i el segle avança, i que el poeta ha d%u2019escriure sobre l%u2019o cas de les il·lusions, o potser, mes exactament, des de l%u2019ocas de les il·lusions. Els ultims reculls poetics de Ritsos son portadors d%u2019aquesta mirada, i aquest es el penultim. La seva escriptura s%u2019ha fet concreta i polida com un codol de platja. Tot agaf a un to de final d%u2019estiu. Plou. L%u2019hivern ja no vindra?

L'exili i l'empresonament són una constant en l'obra de Iannis Ritsos. "Repeticions" aplega, per primera vegada en català, els poemes escrits durant el seu internament en el camp de concentració de L

Des de la desolació i la inhumanitat dels primers poemes escrits durant l''Ocupació, passant per l''exaltació èpica i esclatant de Grecitat i La senyora de les vinyes, fins a la reflexió humil i huma

Lany 1956, el poeta Dimitris Doukaris, amic de Ritsos, va anar a la casa atenesa de la poetessa Melissanthi per expressar-li el condol per la mort del seu marit. Quan va arribar lhora del comiat, la dona li va dir que lacompanyaria fins al cap del carrer. I despres un tros mes, i un altre, fins que van arribar a casa dell. Despres ella sen va tornar. El carrer feia pujada. Quan va arribar al capdamunt del turo, la seva silueta vestida de dol es va retallar contra la lluna plena que naixia. Aquesta senzilla anecdota que Doukaris explica al seu amic va donar peu a aquest monoleg poetic, un dels mes bells que shagin escrit mai.

¿I si Persèfone no va ser raptada per Hades, sinó que s'hi va lliurar sense oposar resistència, captivada per la virilitat del déu i desitjosa -lluny d'aquest món nostre tan tèrbol- de la llibertat q