Jordi Julià

La maravellosa novela "La metamorfosi", va ser l'excusa primera que es varen marcar Gelado i Plana per iniciar una sèrie de obres plàstiques sobre algubs llibres de aquest escriptor.

Elaborar un dietari és com seguir una dieta, és escriure amb constància sobre els nostres pensaments, els nostres somnis o el món que ens envolta, per treure'n un benefici. Consisteix a alimentar-se dia a dia de les incitacions del moment, i acabar-se nodrint d'uns aspectes vitals més que d'uns altres. Aquest Dietari de lectures és el resultat d'un règim de lectura que l'autor s'ha imposat, mes a mes, al llarg de més de dos anys. Jordi Julià va decidir anar redactant textos curts sobre les diferents novetats que queien a les seves mans (poesia, teatre, novel·la, assaig, estudis), i reflexionar sobre els seus temes, la forma o l'estil, des de la perspectiva de la postmodernitat. A mig camí de la crítica literària, l'assaig i el diari personal, aquesta obra aconsegueix presentar un bon retrat, disgregat i polièdric, de la cultura i la societat del nostre temps.

Marques de mans és un recull de poemes basat en la passió humana, gairebé innata, de dibuixar, i fer-ho en el suport més primari: la pedra, les parets. Estructurat en dues parts, el llibre s'obre amb un llarg poema reflexiu de caracter introductori sobre les pintures rupestres i sobre la necessitat de convertir les coves, els habitatges, en un lloc per deixar constancia del món circumdant i de les experiències viscudes. Els poemes breus de la segona part es converteixen en un comentari líric de cadascun dels grafits i dibuixos (suposadament tardomedievals i renaixentistes) que es conserven a la Torre dels Enagistes (Museu d'Història de Manacor). Joglars, guerrers, damisel·les, cavallers, vaixells, espases, escuts, cavalls, ciutats, flors o símbols enigmatics (entre altres imatges) són les figures que ¾fetes per moltes mans¾ el visitant pot veure en els murs d'aquest edifici històric, i remeten fragmentariament a un món antic. Jordi Julia ha recreat aquests grafits als seus versos i els ha acompanyat d'una reproducció de l'original. Aquest llibre de poemes il·lustrat, és, doncs, a part d'una singularitat (pel seu caracter híbrid, en combinar poesia i dibuixos anònims), una invitació perquè els lectors s'acarin a aquestes imatges del passat, i ells mateixos també puguin deduir vides i motivacions a través d'aquestes marques deixades sobre les parets per moltes mans al llarg del temps.

Mercè Rodoreda va conrear la poesia, amb una ambició i una qualitat formal, temàtica i simbòlica que mereixen ser reconegudes. A Món dUlisses, lautora barcelonina recrea lepopeia homèrica en termes l

Principi de plaer és un títol irònic que prova de descriure el model de vida que ha assumit la societat actual. El llibre és un conjunt de retrats de conductes humanes actuals que es caracteritzen pe

XI Premi de Poesia "Miquel Martí i Pol" de 2006

Els cants de l’èxode ofereix una aproximació a l’exili contemporani, des del punt de vista dels escriptors que el van patir i l’han explicat, i una reflexió sobre com el van concebre literàriament a

Jordi Julià, a El poeta sense qualitats, intenta oferir una lectura polièdrica de l'intel·lectual que va ser Gabriel Ferrater, mirant de defugir el mite que l'ha envoltat des de la seva mort, i provant de llegir, interpretar, valorar i contextualitzar les diferents esferes que comprèn la seva obra i el seu pensament. El títol d'aquest volum esdevé descriptiu d'un tarannà ferraterià que han destacat molts dels que el van conèixer, tot jugant amb l'al·lusió a la novel·la de Musil ¾tan del gust de l'autor català¾, però també pot tenir un sentit irònic: malgrat que sempre s'ha estudiat la poesia de l'autor reusenc, i la seva crítica o el seu pensament sobre la cultura ha estat deixat de banda, els diferents assaigs que componen aquest llibre posen de manifest les «qualitats» intel·lectuals d'aquest escriptor. En darrer terme, per tant, el títol d'aquest assaig es converteix, sense pretendre-ho, en una denúncia cap a aquells sectors de la cultura catalana que sempre han volgut presentar Ferrater com un poeta circumstancial que va fer treballs de valor nul per guanyar-se la vida, i que ensibornen el seu escriptor ¾tal com va escriure el mateix poeta català arran de la mort de Carles Riba¾ «pidiéndole que sea mediocre; exigiéndole expresamente que sea aburrido y bobo, eximiéndole de mostrar fantasía o pasión o lucidez.»

Libro que recoge la lectura de poemas hecha por el autor en el marco del Aula de Poesía de la Universitat de Lleida (abril de 2006).Llibre que recull la lectura de poemes feta pel mateix autor en el marc de lAula de Poesia de la Universitat de Lleida (abril de 2006).

La crítica de Gabriel Ferrater és un estudi profund i detallat de tota la producció crítica en què aquest autor català va reflexionar a propòsit de la pintura, la literatura i l'art en general. Al llarg d'aquestes pàgines Julià demostra que la faceta de crític de Ferrater és tant o més important que la de poeta, i el converteix dins les nostres lletres en una figura comparable a la de Carles Riba; entre d'altres raons per la intel·ligència, intuïció i modernitat que presenten els seus textos. Julià emmarca el pensament de l'autor català en els corrents intel·lectuals del seu temps, i detalla i descriu les actituds i les formes que van prendre tots els articles i conferències de l'escriptor de Reus. A més, porta a terme una anàlisi minuciosa del seu estil crític, fins a cert punt només equiparable al d'autors coetanis que aleshores es trobaven en plena producció, com Roland Barthes o Jorge Luis Borges.

Tornar al cap de molts anys allà on s’ha passat la infantesa és, sens dubte, un fet revelador de com s’ha transformat el món en tot aquest temps (si el paisatge és completament diferent) o de com som

"De ben petits, les tardes dels estius / perseguíem la vida que era esquerpa". La persecució de la vida esquerpa comença en la infantesa i es perllonga al llarg de totes les edats, sembla venir a dir Jordi Julia amb aquest Planisferi lunar. I es produeix sempre en dobles direccions: la del present i la de la memoria, la del mon extern i la de l''interior de l''individu: un individu, el qui ens parla en aquests poemes, que esmerça una quantitat admirable d''esforços en la tasca, mai del tot acomplerta, de coneixer-se a si mateix i de comprendre el temps que li ha tocat viure. Constructor rigoros de versos memorables, poeta savi, Jordi Julia compareix sense mascares en el present llibre per oferir-nos una cartografia de l''enyor i del desig, es a dir: d''allo que fa que la vida mereixi el seu nom.

Premi de Poesia de Burjassot Mires d’imaginar aquest cos diví que és principi i omega de l’excés de l’emoció i de l’autèntic saber, mentre et perds per les fosques galeries i et barreges amb falses d