Vicent Baydal Sala

És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l'any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el Regne d'Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successio per defensar el seu autogovern? Son afirmacions ampliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments mes extrems d'aquells que es deriven del canon historic del nacionalisme espanyol. D'altra banda, des de l'Institut Nova Historia (INH) s'afirma que Miguel de Cervantes, Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d'Or de les lletres castellanes fou escrit en catala, pero que una sistematica censura bastida per Castella s'hauria encarregat d'esborrar la petjada catalana de la historia. Vicent Baydal, Xevi Camprubi, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornes, Cristian Palomo, Cesar Sanchez, Lluis Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistoriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l'espanyolisme com des de l'Institut Nova Historia. Perque nomes des del rigor historiografic es pot combatre la ignorancia i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.

Aquesta obra, Premi Ferran Soldevila (2011), analitza les relacions entre la Corona i els estaments valencians des de la finalització de les Corts de 1329-1330 fins al desenvolupament de la revolta de la Unio en 1347-1348. Centrant-se en aspectes politics i fiscals, examina detalladament les diverses assemblees parlamentaries que tingueren lloc durant aquell periode, aixi com els nombrosos subsidis que foren pagats a la hisenda reial. Tot plegat, la constant erosio del patrimoni de la Corona i les enormes exigencies fiscals ocasionades per les guerres mediterranies, combinades amb lincrement de lautoritarisme monarquic, conduiren a lesclat duna rebel·lio encapçalada per la ciutat de Valencia i secundada pels sectors populars duna bona part del regne. Shi inclou un extens apendix amb els principals acords i tractaments politicofiscals duts a terme entre els estaments i la monarquia.

Esta es una historia de autor. Acompañamos al investigador y divulgador Vicent Baydal a bordo de un bergantín de memorias que nos hace viajar a través del tiempo para descubrirnos dos cosas principales: quien ha pasado desde el inicio de la humanidad por este pequeño trozo de mundo que calificamos de valenciano y como se ha formado y desarrollado el grupo humano, el pueblo, que igualmente consideramos valenciano. Constituida por un calidoscopio de narraciones singulares, esta breve historia de los valencianos podria ser una novela de aventuras o una representacion operistica trepidante. Es, en realidad, una mascleta de flashbacks concatenados, un increible gabinete de curiosidades ancestrales, heroes y acciones del preterito que nos hacen participar de los sufrimientos, las glorias y las esperanzas de aquellos que nos han precedido.

L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix am

Esta obra, Premio Ferran Soldevila (2011), analiza las relaciones entre la Corona y los estamentos valencianos des del fin de las Cortes de 1329-1330 hasta el desarrollo de la revuelta de la Unión en 1347-1348. Centrandose en aspectos politicos y fiscales, examina con detalle varias de las asambleas parlamentarias que tuvieron lugar durante aquel periodo, asi como los numerosos subsidios que fueron pagados a la hacienda real. En definitiva, la constante erosion del patrimonio de la Corona y las enormes exigencias fiscales ocasionadas por las guerras mediterraneas, combinadas con el incremento del autoritarismo monarquico, condujeron al estallido de una rebelion encabezada por la ciudad de Valencia y secundada por los sectores populares de una buena parte del reino. Se incluye un extenso apendice con los principales acuerdos y tratamientos politico-fiscales llevados a cabo entre los estamentos y la monarquia.

És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de lany 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el Regne dAragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successio per defensar el seu autogovern? Son afirmacions ampliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments mes extrems daquells que es deriven del canon historic del nacionalisme espanyol.Daltra banda, des de lInstitut Nova Historia (INH) safirma que Miguel de Cervantes, Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle dOr de les lletres castellanes fou escrit en catala, pero que una sistematica censura bastida per Castella shauria encarregat desborrar la petjada catalana de la historia.Vicent Baydal, Xevi Camprubi, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornes, Cristian Palomo, Cesar Sanchez, Lluis Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistoriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de lespanyolisme com des de lInstitut Nova Historia. Perque nomes des del rigor historiografic es pot combatre la ignorancia i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.