El cos invisible

Una odissea divertida i vitalista

«El nostre heroi estava coneixent lunivers del més enllà pel qual sempre havia sospirat. La seva família vivia dins un peix envoltada de la foscor marina; quan els van capturar, els van traslladar no sap on; després de sobreviure a milers de saldrocs, va desembocar a la boca dun humà barbut fins que el corrent dun bes se lendugué i quedà amarrat a una humana que considera seva, si és que hi ha boques dalgú. Sabia que era un nòmada, que potser era més peix que persona, però no podia evitar sentir-se com a casa dins aquella doneta que lhavia acollit».

La novel·la de Núria Perpinyà ens submergeix en una odissea a linterior del cos humà hereva dHomer i de Joyce. Lheroi protagonista, lUbis, un enzim que reparteix energia, sendinsa en un món fascinant i en un perillós viatge per la sang ple daventures, en el curs del qual trobarem les sirenes, lHades i el Polifem que ens habiten.

Divertida i vitalista, amb una mirada inusual que enllaça amb el gènere fantàstic de les cosmicòmiques de Calvino i dels àtoms parlants de Voltaire, El cos invisible reivindica, amb enginy i de la mà de la gran literatura clàssica, una altra mirada al nostre cos i al món que ens envolta.