Joan Maragall: Un assaig

Una peculiar mirada de Pla sobre la "impressionant personalitat" de Maragall

La figura de Joan Maragall va fascinar Josep Pla tot al llarg de la seva vida. El 1923 li va dedicar un article en una revista francesa; el 1926, un retrat al seu llibre Llanterna màgica; el 1960, un homenot; i, finalment, el 1968, aquest Joan Maragall: un assaig, en què Pla va refondre el material de les seves aproximacions anteriors. La mirada de Pla sobre la «impressionant personalitat» de Maragall és peculiar en més dun aspecte.Duna banda, no hi fa una aproximació estrictament biogràfica, sinó que el retrata, i molt a fons, a través de llargues converses amb un gran nombre de persones que lhavien tractat, entre les quals destaquen Francesc Pujols i Josep Pijoan; Pla transcriu aquestes converses amb la seva mestria excepcional en el conreu de la «literatura oral». Daltra banda, la mirada de Pla també es singularitza per lacuïtat amb què, al marge de clixés acadèmics, sap arribar fins al moll de los en la lectura dels textos de Maragall, per la interpretació de la relació de Maragall amb la llengua literària del seu temps i per la capacitat de donar, amb vivíssimes pinzellades, un panorama precís dels corrents poètics vigents a Catalunya a cavall dels segles XIX i XX.Aquesta edició de Joan Maragall: un assaig conté un pròleg il·luminador de Jordi Amat i incorpora, en apèndix, els dos primers textos maragallians de Pla (larticle francès del 1923 i el retrat de 1926) i una carta dEugeni dOrs a Miguel de Unamuno que Pla cita en més duna ocasió. Tot això en fa un volum indispensable per al coneixement de dues figures excepcionals en la literatura catalana moderna: Maragall, el poeta que nés lindiscutit iniciador, i Pla, que nés el més gran prosista.