1.000 dites ponentines.

Fins que a Catalunya no hi arriba la Revolució Industrial —que podem situar a la segona meitat del segle XVIII, quan s’autoritza el lliure comerç de Catalunya amb Amèrica—, la feina més estesa que hi havia i que aplegava més mà d’obra era la del conreu de la terra. I és precisament del món pagès, juntament amb la creença religiosa i la cultura llatina —ben viva en algunes expressions—, d’on provenen la majoria de les dites que recollim en aquesta obra, un veritable tresor de llengua i de saviesa popular que s’ha anat formant i acumulant al llarg de molts i molts segles d’història. Un extraordinari patrimoni immaterial, doncs, que enriqueix la nostra capacitat d’expressió i, en conseqüència, de comunicació i de pensament.