A LA LLUM DE LES OMBRES

Aquest és un autèntic volum de poecine -si se''m permet el neologisme crític- és a dir, de poesia construïda al redós de l''ombra que projecta la sala, i per influència directa de l''art més jove de tots, però per aquesta mateixa raó cadascun dels textos constitueix una unitat, té autonomia absoluta, i reflexiona sobre algun aspecte humà (en el fons sempre hi ha una actitud moral o una conducta social), que sempre tenen la subjectivitat de l''ésser postmodern en el centre de la seva individualitat i de la seva identitat des de la intimitat. (De l''epíleg de Jordi Julià)