Barcelona / Roda de Ter

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-Vic, 2003) va ser un dels poetes catalans més importants del segle XX. Autor d’una quarantena de poemaris, la seva obra i trajectòria va ser premiada en nombroses ocasions, i els seus poemes han estat traduïts a més d’una desena de llengües. La seva poesia és introspectiva i intimista, i també es caracteritza per parlar de l’amor o de la malaltia que l’afectà durament en els darrers anys de la seva vida. Martí i Pol tingué una estreta relació amb Andorra, tant pels parents i amics que residien al Principat, com per les seves llargues estades als estius, en els quals visitava tots els racons de les Valls. Va ser durant el seu sojorn al país l’any 1982 quan l’escriptor Antoni Morell li va proposar d’escriure sobre Andorra, una proposta que es va traduir en el poemari que teniu a les mans i que publicà la desapareguda editorial Serra Airosa el 1984. L’obra va tenir dues edicions més a finals dels vuitanta i a principis dels noranta per part d’Edicions 62, però d’aleshores feia trenta anys que no es reeditava.

Joan Vinyoli (1914-1984), un dels poetes més alts i més essencialment lírics de la llengua catalana, va publicar el primer llibre de versos el 1937 i els dos últims l’any mateix de la seva mort. La llarga trajectòria que va de l’un als altres es pot veure com un procés de recerca de la pròpia veu i d’aprenentatge del dir la poesia i les coses que li són veïnes, és a dir les que ocupen el centre de l’existència d’un home que viu a fons i amb passió. Llibres com El Callat (1956), Tot és ara i res (1970), Encara les paraules (1973), Ara que és tard (1975), Vent d’aram (1976) o El griu (1978) són moments importants en el camí que condueix a la saviesa final, plasmada en A hores petites (1981), Domini màgic (1984) i Passeig d’aniversari (1984). I encara cal afegir-hi, per arrodonir el triomf poètic de Vinyoli, el díptic que formen Llibre d’amic (1977) i Cants d’Abelone (1983) i les seves versions de Rainer Maria Rilke.