BÉSTIES 15. DICKINSON (PONCIANES)

La totalitat de l'ámplia obra poética -un corpus de 1800 poemes- d'Emily Dickinson es pot vertebrar a partir de cinc eixos: l'amor, la mort i la immortalitat, la natura, el dolor i l'angoixa i l'experiéncia religiosa. Per aquesta tria m'he centrat, sobretot, en els poemes més metafísics. No deixa d'aclaparar-me com algú que vivia prácticament clausurada tingués un món interior tan ampli i es qüestionés tan profundament i lúcida el paper de les persones en el tránsit de la vida i en les possibilitats que s'oferien després de la mort. El que fa interessant la mirada de Dickinson és que es tracta d'una mirada canviant. No hi ha una idea unívoca respecte a la mort, per exemple, sinó que se'ns presenta en forma d'amenaça, en alguns poemes, en forma d'alliberament, en d'altres o, al capdavall, com a quelcom inevitable. El mateix passa amb l'amor i l'angoixa. Les pròpies contradiccions i dubtes de la poeta ens fan amarar-nos d'aquesta honestedat, d'aquesta humanitat que sobrevola tota la seva obra. És l'obra d'algú que, en contra del que es pugui pensar si ens basem en la seva biografia, era extremadament present i posse¯a una capacitat analítica que fa de la seva poesia un tractat bellíssim sobre la condició humana. Míriam Cano, traductora del pòster.