Calendaris de cel·luloide

El present llibre no és un tractat sobre cinema, sinó la plasmació d’un agraïment a allò que representà per a una colla de xavals d’un poble de l’Horta, xiquets primer, adolescents després, i joves genèrics finalment. Quan no hi havia moltes alternatives a “anar al cine”.

A través d’una vintena d’anys, representats per sengles pel·lícules, es narra tot un món de descobriments i aprenentatge iniciat cap al final dels quaranta, amb el cinema parroquial, i conclòs, d’alguna manera, al final dels seixanta, amb Kubrick i 2001, una odissea de l’espai.

Dues dècades en què l’autor, amb el recurs de la desfilada de pel·lícules, desplega tot allò que les envoltava: la impressió causada als protagonistes, les converses que
se’n derivaven, els successos de cada un dels anys i, sobretot, l’evolució d’un temps inicialment immòbil.

La història d’un creixement, i alhora un viatge al temps anat.