Caliban i la bruixa

Aquesta no és una història de fades, sinó una de bruixes i resistències, en l origen de la qual està el genocidi, l assetjament i el control disciplinari dels cossos de milers de dones en Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica. La construcció social i ideològica de les bruixes va donar cobertura a la seva persecució massiva, i va generar la inferiorització de les dones, justificant la violència envers elles i la seva discriminació. La misogínia política, econòmica, cultural i simbòlica de qualsevol activitat desenvolupada per les dones va ser premiada amb la seva invisibilització a l espai públic i la relegació a l espai domèstic. A partir d una profunda investigació històrica, Federici mostra els orígens del món què vivim on la caça de bruixes no ha acabat i en el que podem veure reflectidesles violències capitalistes, patriarcals i racistes. Aquesta relació entre model d explotació, enfortiment del patriarcat i colonialisme va tenir efectes històrics profunds que encara avui no han estat superats. Una de les moltes lliçons polítiques que podem extreure de Caliban i la bruixa és que el capitalisme està empeltat de racisme i sexisme, que aquest s ha de justificar i ho fa mistificant les contradiccions encastades en les seves relacions socials,denigrant i naturalitzant la condició d aquelles persones a qui explota: dones, súbdits colonials, descendents d esclaus africans, immigrants desplaçats per la globalització. Federici no només troba una relació simbiòtica entre treball assalariat il esclavatge, també assenyala la dialèctica que existeix entre acumulació i destrucció, tensió per la qual les dones han pagat un triple preu: amb els seus cossos, el seu treball, les seves vides.