Celístia

Celístia va de Nadal a Advent i, com en aquest cicle, la vida i la mort hi són tan entreteixits com en la naturalesa. Aquesta obra és escrita en prosa poètica, en un llenguatge col·loquial que s’assembla al de les oracions autèntiques dels nostres avantpassats, les que els relligaven amb l’anhel de llum, de vida i de sentit. Perquè el desig de llum, intel·ligència i bondat del cristianisme hi és molt present; però no com a creença religiosa sinó des d’una posició humana i laica, d’admiració als vegetals, animals i persones quan ajudem a evolucionar cap a la disminució del sofriment i l’augment de les qualitats.

Per remarcar les relacions culturals hi ha moltes citacions que potencien el significat; n’hi ha d’Eliot, els trobadors, Rilke, Hardy, Trakl, Verdaguer, Riba, Rusiñol, etc., i especialment dels himnes cristians llatins, tots d’exaltació de la vida i la llum, cap de submissió o acceptació del poder dogmàtic del tron i l’altar.