Cues de sargantana

Recrear moments de la infantesa és rescatar-los del magma indefinit de l’oblit. Convoquem els records o els records ens convoquen? Ens narrem -ens diem- per sentir que som. I ens volem reconèixer en un mirall deforme que es projecta, com la cua d’una sargantana que ha fugit, amb l’aparença de realitat. Potser som la ficció que hem creat per sentir-nos perdurar en un continu que flueix indiferent a la nostra existència. Potser només som paraules. Paraules d’un poema