EL CRITERI PERDUT

La crisi de la institució escolar -els seus motius de fons, no les reformes legislatives conjunturals- és un tema que causa preocupació i provoca debats aferrissats entre els diversos col·lectius implicats. Alguns signes de la decadència de l''escola podrien ser la desaparició de l''esforç personal de l''alumne i la seva substitució per didàctiques de l''interès; el zapping com a forma predominant de la pràctica intel·lectual; la renúncia progressiva a la redacció de textos complexos i a la seva exposició oral; la progressiva introducció de pràctiques de «debat», que reforcen el costum de l''alumne de blindar-se darrere de la seva opinió; o el dogma que el paper fonamental de l''escola és el foment de l''autonomia de l''individu. En aquest esplèndid assaig -que va rebre una menció especial del jurat del Premi IDEES d''Assaig Breu en l''edició del 2003-, Gregorio Luri afirma que aquesta realitat significa la fi del projecte pedagògic de l''escola republicana francesa i del model de societat que aquesta volia contribuir a crear (en la que la instrucció pública, la ciutadania i la república formaven un tot). A través d''un subtil joc de desvetllaments successius, l''autor defensa la importància de la responsabilitat personal (que significa assumir el deute que l''alumne té amb la societat i amb les generacions que T''han precedit) i critica l''absència dels conceptes de «criteri», «virtut» i «voluntat» en el vocabulari (i en la pràctica) pedagògic actual.