El dit de Déu

Una corprenedora història d’amistat, supervivència i perdó

Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2023 · Premi de la Crítica 2023 · Finalista del premi Finestres 2023

«Un llibre enlluernador amb tres veus narradores que es creuen per parlar sobre el perdó, la identitat i la memòria». Àlex Milian, El Temps

Una escriptora es refugia en l’alcohol després d’haver deixat enrere una infància difícil i una joventut díscola. La Nora, d’una generació més gran i que li fa les feines de casa, també ha tingut una vida plena de circumstàncies dramàtiques des que la van deixar en un orfenat. Totes dues escriuen, cadascuna a la seva manera, sobre el seu passat, sobre la seva relació, sobre el que viuen. I, trenada amb les seves històries, una tercera veu que es postula com a autora narra experiències pròpies que s’infiltren en la novel·la i en les seves protagonistes.

Fent gala d’una capacitat evocadora d’excepcional sensualitat i vivesa, Raquel Ricart ha escrit la que és fins ara la seva novel·la més rica i complexa i ens transporta a unes vides en lluita marcades també per les lectures —de Jean Rhys a Agatha Christie, de Lucia Berlin a Selma Lagerlöf, entre moltes altres—.Tres línies narratives, tres veus que s’entrelliguen i emmirallen entre elles per donar a llum una corprenedora història d’amistat, supervivència i perdó, profundament emocionant i escrita amb una llengua deliciosa, extraordinària.

La crítica n'ha dit:

«Ens fa penetrar subtilment en els racons més fondos de l’ànima humana». Vicent Usó, Caràcters

«L’imprescindible d’enguany. Pel risc en l’estructura i la bellesa de la llengua. Raquel Ricart toca temes molt colpidors —com l’abús de menors— sense tremendismes, amb delicadesa, serenor i fermesa. I alhora reflexiona sobre el fet d’escriure, de llegir, de créixer i de canviar: sobre la natura mateixa dels humans i la poderosa energia de contar històries. Amb la Nora, l’Escriptora i Jo, retrata la fragilitat de la memòria». El Temps

«Plena d’una humanitat ferida que commou. Intel·ligent i molt deliberada —es nota que l’escriptora l’ha pensada a fons, més enllà de sentir-la en la seva imaginació més íntima—, és una novel·la escrita en un valencià saborós i determinat, que fa servir sense pintoresquismes, a favor de la riquesa plural de la llengua, la variant valenciana del català». Pere Antoni Pons, Última Hora.

«No hi ha cap frase que no bategue i que ens enganye. (...) El dit de Déu és una novel·la major» Enric Sòria, L’Avenç

«Una novel·la esplèndida sobre el fet biogràfic i els misteris i els silencis que amaguen les vides humanes». Anna Carreras, Ara

«És una novel·la per ser llegida a la ràdio, per capítols, com es feia abans. El llenguatge flueix de meravella i les protagonistes, sense fer escarafalls, ens parlen a l’orella, de tu a tu, sobre el procés de creació tant artística com psicològica». Anna Carreras, Ara

«Complexa, rica de matisos, dura, aspra, però també sedosa i acollidora a moments». Esperança Camps Barber, Vilaweb

«Un relat ric i complex en el qual no falten al·legories a totes les dones escriptores que...