El meu Iran

Anna Maria Briongos, bona coneixedora de l’Iran a on arriba per primera vegada el 1968 i a on, posteriorment, hi passa llargues temporades, decideix, la primavera de l’any 2001 viatjar-hi de nou i instal·lar-se durant un temps en una botiga de catifes del basar d’Esfahan per a viure de prop el dia a dia d’un país en lenta evolució, que s’encamina cap al futur sense perdre l’essència de les seves tradicions. L’autora torna a prendre el pols de l’Iran vivint entre les famílies dels basaris més tradicionals. Còmodament asseguda entre exquisides peces de llana i seda, Briongos, que és bona observadora, sap apreciar els detalls de la vida quotidiana d’un poble que creix a la seva manera, barrejant d’una forma molt peculiar la tecnologia més avançada amb l’herència d’un passat que impedeix a les dones ensenyar els turmells i treure’s el mocador en públic. És des de la botiga de catifes, la cova de les meravelles, la Cova d’Alí Babà, la que amaga tots els tresors i a on hi passen coses insòlites, que l’autora aprofita per parlar dels joves, les famílies, les feministes islàmiques, els nòmades, els iranians exiliats a Califòrnia, els cantants de rap perses, les poderoses fundacions paraestatals, l’organització interna dels basars, els aiatol·làs, i moltes coses més, sense tòpics ni prejudicis