ELS INVISIBLES

La invisibilitat és la condició reservada als joves protagonistes de la gran onada de revolta social que va sacsejar la Itàlia dels anys setanta, uns protagonistes que envaïen les ciutats amb les seves marxes interminables, que es burlaven de la cultura oficial amb les seves pràctiques alternatives, que vivien a les escoles ocupades, a les fàbriques i als barris el seu despreocupat rebuig de la societat.Trencats després per la reacció antiterrorista, escombrats de l’escena pública i política, esborrats de la memòria col·lectiva, fragmentats i dissolts en vicissituds individuals sovint tràgiques.

Aquest llibre reconstrueix, a través d’un recorregut exemplar, la gènesi de la seva subjectivitat, el problema de la continuïtat i la ruptura amb el ’68, els passos de la família a l’escola, de l’escola al treball, la vida de grup que concentra el temps i els afectes de tots, els anys de les grans lluites socials i els del col·lapse i la derrota, l’esgotament de les certeses i les esperances.L’anul·lació personal dins de les presons especials mitjançant la violència, o per a altres la desesperació de la droga com a fugida o suïcidi.

Narrada d’una tirada, l’espiral vertiginosa en què es consumeix i s’autodestrueix l’experiència d’una generació, a través d’un llenguatge immediat, apressat, articulat sobre una estructura rítmica i un muntatge visual d’una agilitat extrema, repassa i interroga una zona del passat encara recent i encès, fa visible una lleialtat històrica, política i humana submergida però no esborrada.Aquesta és l’obra magna de Balestrini per primer cop en català. El llibre que ha colpit a totes les generacions posteriors a la seva escriptura. Una obra mestra de la literatura universal moltes vegades menystinguda.

«Crec que hem de donar les gràcies a Nanni Balestrini per haver prestat la seva escriptura a aquesta cruel educació sentimental d’un noi dels anys setanta. Qui, algun dia, cerqui altres vides individuals, retrobarà aquest teixit, la veritat d’aquests passos entre la necessitat –gairebé salvatge– d’un alliberament tot just intuït i la reducció del cos i la ment a l’espai on totes les coaccions i absurditats de la societat present es condensen: la presó.»Rossana Rossanda

«El protagonista-heroi de Balestrini és sempre el mateix: l’últim. Però aquell últim que no es deixa domesticar: el rebel, l’inquiet, l’insubordinat, l’irreductible i el blasfem.»Il Mattino «Nanni Balestrini ha sabut, amb passió i intel·ligència, transformar la memòria individual en matèria literària incandescent.»Bennedetto Vechi, Il Manifesto