Eterna Ofèlia

Una novel·la intensa i hipnòtica sobre l'amor, l'art, el desig i la destrucció; sobre dones convertides en símbol abans de poder ser elles mateixes.

Una història de passions i silencis, de dues vides que es busquen a través del temps i d'una rebel·lió íntima contra tot allò que vol reduir una dona a musa, amant o record.

Quan la Clara, periodista barcelonina, viatja a Londres per escriure sobre els prerafaelites, no imagina que el quadre d'Ofèlia, de John Everett Millais, li canviarà la vida. Davant d'aquell cos bellíssim i inert, suspès entre les flors i l'aigua, sent una fascinació immediata, gairebé física.

Qui era la dona que va posar per a un dels quadres més famosos del món? I què s'amaga rere aquella imatge de bellesa, desig i mort?

La resposta la condueix fins a Elizabeth Siddal: musa incandescent, pintora i poeta, i la portarà a descobrir la història d'una dona devorada per l'amor, pel talent, per l'ambició i per les addiccions; convertida en mite pels homes que la van estimar, pintar i posseir, mentre la seva pròpia veu quedava condemnada al silenci.

A mesura que la Clara s'endinsa en la vida de la musa -en els seus amors febrils, les seves ferides i la seva lluita desesperada per crear-, la distància entre totes dues comença a desaparèixer. L'obsessió s'apodera de la recerca. I la vida que espera la Clara a Barcelona, aparentment sòlida, comença a esquerdar-se sota el pes d'una pregunta inquietant: fins a quin punt som lliures, si encara vivim atrapades en la mirada dels altres?