París, migdia, en un autobús de la línia S, a una hora punta: puja un jove amb un barret estrafolari, escridassa un viatger que li clava empentes i tot seguit se'n va a seure. Davant l'estació de Saint-Lazare, dues hores mes tard: el mateix individu parla amb un company, que li aconsella d'apujar-se el botó superior de l'abric per tancar-ne l'escot. A aquest argument tan escuet es redueix tota l'acció d'Exercicís d'estil, publicats per primera vegada el 1947 (i en versió definitiva el 1973); pero en el llibre hi ha molt mes, perque la historia hi es explicada noranta-nou vegades, de noranta-nou maneres diferents. No es gens sorprenent que aquesta sigui, a França i en tots els pasos en que ha estat traduda, una de les obres mes populars de l'autor, ja que, amb una aptesa extraordinària, Queneau va saber convertir un incomparable tour de force tecnic, lingüístic, retoric i estílístic en una festa del llenguatge que, a cada pàgina, convida el lector a una diversió intel·ligent.
Tres historias que exploran la intimidad, la memoria y las sombras que nos habitan
Raymond Queneau (1903-1976). Escritor y poeta, a finales de los años veinte se adhiere al surrealismo y a las ideas del grupo de artistas que gravitaba alrededor de Breton. Progresivamente, se va alejando de esa influencia y en 1960 funda el movimiento experimental OuLiPo (Obrador de Literatura Potencial). Entre sus obras, caracterizadas por un humor refinado y sutiles inventos estructurales, destacan Odile, Zazie en el metro, Flores azules y Ejercicios de estilo.