Feliç

Cada paraula hi sembla posada amb la mateixa cura amb què un artesà molt bregat en el seu ofici faria la seva feina; això sí, per acabar-nos donant sempre un artefacte literari que té la fonda emoció de l’art. Del primer vers a l’últim, es desprèn de l’obra una filosofia particular, serena: la d’un home que ha vingut al món no pas a patir, sinó a aprofitar al màxim el temps que se li concedeixi, a seguir fondament la crida dels sentits i, alhora, a educar(-se) rigorosament l’ànima. Del pròleg de Jordi Llavina