Gossos dempeus

Una deambulació criminal i bolañesca per Barcelona —o Sarnalona. El debut d’Eduard Olesti conté la ràbia del fills enganyats pels pares, amb la poesia i l’amistat com únic consol.

Fa tres anys que no en saben res quan la Maixa arriba amb la notícia bomba: l’Altort ha tornat. Diu que estrenarà una obra de teatre total. La colla es mobilitza, van de bar en bar per saber de què anirà. El Cèsar, el primer de tots: “perquè jo estic assedegat d’Altort i el desitjo com es desitja un ganivet”.

Així s’alça el teló i comença el vagareig pels carrers que fan d’escenari. Els personatges principals són els amics que et salven de la solitud; els secundaris, coneguts amb qui topes a cada cantonada, com si Barcelona fos un poble. Fins a l’escena on la ficció es torna real —i realment terrorista.