Història del Paral·lel

Alejandro Lerroux no va ser el veritable emperador del Paral·lel, sinó que ho va ser Rossend Llurba. Llurba era, fins avui, un personatge injustament desconegut, tot i ser autor, entre moltes altres peces, del primer cuplet català («La font del Xirineu», del 1917). Fou, a més a més, un cronista imprescindible de la Barcelona de la primera meitat de segle, protagonista privilegiat de l’ambient més apoteòsic del Paral·lel, que va deixar al calaix el seu projecte més ambiciós: la història, in situ, de l’avinguda que ell va trepitjar, passejar, cantar i estimar. Aquest volum el posa al seu lloc i el treu a la llum per primera vegada acompanyat d’una selecció d’articles de principis de segle i de tres breus peces literàries de gran valor: «La font del Xirineu», «La cançó del Paral·lel (mosaic líric en un acte)» i, com a cloenda, el conte «Il·lusió és vida». El nom de Rossend Llurba(el Vilosell, 1887) no pot tornar a caure en l’oblit i passa a ser imprescindible, des d’avui, per a qualsevol persona interessada en la cultura popular catalana de la primera meitat del segle XX, i especialment pel que fa a la seva principal artèria: el Paral·lel barceloní.