L'educació com a metàfora

Som hereus d’una modernitat il·lustrada que ha intentat bastir un edifici on tot encaixi, en que la lluita contra l’ambigüitat es considera l’únic camí per superar la crisi d’idees i de valors de la societat actual. El proposit de fixar una visió unitària, la convicció que cal transmetre una informació veraç i contrastada porta a la desaparició progressiva dels camps del saber que generen dubtes, que fan evident la divergencia i la confrontació d’opinions. Aquest llibre proposa una nova mirada als fonaments del discurs educatiu, que cal establir a partir de pactes fruit d’un conjunt de voluntats. És un crit d’alerta contra els qui pretenen construir des del consens i no entenen que la força de la democràcia rau en el reconeixement del prejudici de tota interpretació. Ens mostra que expressar aquells aspectes de la cultura que no es poden racionalitzar es el camí cap a la comprensió de les forces socials, cap al que es mes essencial per conviure: la descoberta de la historia que dona sentit als actes.