LA BATALLA DE L OU

Els testimonis escrits i orals fan d?aquest llibre un valuosíssim retaule de la vida de cada dia durant la guerra

Diuen que un poble que passa gana es un poble mig derrotat. A Catalunya, durant la guerra, se'n va passar molta, de gana. Es menjava poc i no sempre en bones condicions. L'oli era negre, tambe el pa. Als mercats no hi havia arros ni pasta de sopa; nomes es despatxaven guixes i blat de moro. I va arribar el dia en que guixes, naps i remolatxes tambe eren difícils de trobar. Va ser el moment de les garrofes, de les herbes conilleres i d'haver de menjar allo que es destinava a farratge dels animals. I tot aixo, despres d'hores i hores de cua. Qui mes qui menys, tothom es va aprimar: hi ha qui va arribar a perdre trenta quilos. Algunes persones van morir de gana, altres de malnutrició. Per resoldre la greu crisi alimentària, la Generalitat de Catalunya va proposar que tots els ciutadans criessin gallines a casa. El nom oficial de la campanya va ser "La batalla de l'ou".áJoan de Deu Domenech fa una cronica interessant i amena del panorama alimentari d'aquells temps: des de la manca de pa fins als menjadors populars, des de menjar gat fins a anar a pages per bescanviar un cotxet de criatura per un sac de patates. L'atenció als testimonis escrits i