L'afer Whitestone

Londres. 1966. Em dic Paul Sinclair i treballo per a l’Evening Standard. Escric aquesta nota perquè m’estic tornant boig. La policia em busca per un crim que no he comès i uns sonats d’una illa imaginària volen tallar-me el cap amb una destral. Jo només vaig trobar el cos d’una noia morta a l’estany de Whitestone. No entenc com s’ho va fer per ressuscitar. Potser és una mena de bruixa. Té sis dits a la mà dreta i un mirall que sempre li diu la veritat. Parla en una llengua que no entenc i em penso que me n’estic enamorant. Sandvitxos de pollastre i dones lleugeres. Una lagger amb llima i bon partit de futbol. Què en queda, de la meva vida anterior? Jo que mai no he estat bo per a les endevinalles, no sé com m’ho faré per descobrir l’enigma que amaga una vella cançó. I és que cap peça encaixa en aquest puzle lisèrgic on l’est és l’oest i el nord és cap per avall.