Li deien Caracremada

La gran novel·la sobre la figura mítica de l’últim maqui català, Ramon Vila, el Caracremada.

Caracremada, Maroto, Ramon Llaugí, Passos Llargs, el Lleig... Conegut per molts noms, Ramon Vila, Caracremada, és un personatge mític: l'últim maqui català, assassinat finalment per un grup de guàrdies civils l'estiu de 1963 prop de Castellnou de Bages. Víctima infantil d’un incendi, anarquista insubornable, guerriller a la resistència francesa, home avesat a la duresa de la muntanya, admirat per propis i per adversaris, contradictori i idealista, va continuar la lluita quan l'antifranquisme va abraçar la via pacífica. Li deien Caracremada novel·la la seva història, alhora que fa protagonistes dos joves, Núria i Miquel, fascinats per la seva figura i eventualment col·laboradors seus, i Jerónimo Bayona, un guàrdia civil obsessionat amb els maquis, el perseguidor implacable del desafiant Caracremada.

Llorenç Capdevila combina un gran sentit de l’aventura i la fabulació amb un domini envejable de les fonts per evocar aquest lluitador quixotesc i infatigable i, en un exercici imprescindible de memòria històrica, plasmar l’esperit del temps que li va tocar viure. Contra el qual li va tocar viure.