Narrativa catalana de la postmodernitat

Narrativa catalana de la postmodernitat presenta una visió de conjunt —inexistent fins ara— de la literatura catalana de les darreres quatre dècades. L’autor construeix diversos itineraris a través dels moments històrics, les formes literàries i els motius recurrents que es poden detectar, en especial, en l’obra de Quim Monzó, l’autor més popular i influent de la postmodernitat, però també en la de narradors d’edats i trajectòries molt diferents que queden integrats en un panorama ampli, coherent i divers: de Baltasar Porcel a Albert Sánchez Piñol, de Jaume Cabré a Màrius Serra, de Jesús Moncada a Ramon Erra, de Sergi Pàmies a Empar Moliner, de Vicenç Pagès Jordà a Llucia Ramis, de Jordi Puntí a Lluís Oliván, de Joan Daniel Bezsonoff a Manuel Baixauli. A partir de la lectura de les seves obres, Jordi Marrugat no sols ens descobreix les aportacions concretes que han fet a la literatura catalana més actual, sinó que ens aproxima a la condició de l’home postmodern.