No patiu per mi

Carme Junyent va ser, sobretot, una dona de llengua. Una de les lingüistes mes importants de les últimes decades a casa nostra, compromesa amb el català i amb totes les llengües amenaçades. Pero l’última lliçó de la professora Junyent no va ser de llengua (tot i que tambe va ser de llengua), sinó de vida. Davant d’un diagnostic medic que li retallava el futur a unes quantes setmanes, l’autora va decidir deixar-nos un comiat gormand. Per combatre la mort, per foragitar la pena, ens va asseure a taula per brindar pels millors àpats de la seva vida. Llegint-la ens sentim un mes de la seva colla de raros, que fa gairebe vint anys es van conjurar per fer una insolita volta gastronomica per les cuines del món que tenim a l’abast. Al final del recull d’articles que aplega aquest llibre, originalment publicats a VilaWeb, hi trobem una guia de mes de 200 restaurants d’una diversitat enlluernadora; pel camí hi haurem viscut histories d’amistat, de lluita, de llibertat, de família i sí, es clar, de llengua.