PARLEM DEL MATEIX DÉU?

Hi ha una màxima rabínica molt antiga segons la qual cada controversia te, si es mira amb profunditat, tres cares: la teva, la meva i la cara correcta. Fent-se seva aquesta sentencia, Pinchas Lapide, jueu, i Raimon Panikkar, cristià, hindú i buddhista, dialoguen en profunditat sobre Deu, pero tambe sobre l ateisme, el fonamentalisme, el mal, la Bíblia, les escriptures vediques o la mística. "Tot el que podem dir sobre Deu no es mes que un balbuceig impotent que en el millor dels casos surt al seu encontre, pero que no pot assolir-lo. ¿De quin Deu estem parlant, doncs?", es pregunta Pinchas Lapide. Raimon Panikkar adverteix: preguntar-se si les diverses religionsparlen del mateix Deu pot donar a entendre que Deu es una cosa en si de la qual es pot parlaren tercera persona. Recollint el pensament de Martin Buber, el filosof català defensa parlar de Deu en segona persona: Deu es un tu, mai un jo o un ell. En el proleg de l obra, Lapide reflexiona sobre la prohibició bíblica de les imatges de Deu isobre la necessitat que les religions dialoguin entre elles des del convenciment que aquest món no es ni sa ni insà, sinó sanable. En l epíleg, Panikkar ressegueix l evolució de la seva imatge de Deu a traves d un saborós i estimulant relat autobiogràfic.