Pleibac

Una novel·la plena de força i tensió sobre l’amistat entre dues adolescents en temps de kale borroka

'Pleibac' és una germana petita de Les brases de Sándor Márai: un llibre escrit en forma de carta-confessió a una persona amb qui el narrador havia tingut una gran amistat, i amb qui va trencar de manera ferotge. Aquí és una dona que escriu a una altra de qui havia sigut l’amiga íntima quan eren dues nenes veïnes, l’una criada en un mas, l’altra en un xalet burgès. La carta rebobina el final de la infància i l’adolescència entre els anys noranta i dos mil, i l’educació sentimental en temps de drogues i de kale borroka.
La Jone (qui escriu) és d’una família disfuncional, criada per uns avis pagesos: rural poligonera, com diu ella, i un desastre amb potes de qui es malfien tots els adults. Problemàtica a l’escola, surt d’amagat, s’emborratxa i folla amb el seu amic Adri fins que s’estavellen amb cotxe i ell queda paralític. La Polly és una filla superprotegida per pares cultivats i militants de la cultura eusquera, la millor alumna del curs, i una noia incapaç de defensar-se. A l’institut formen un duo a prova de bomba fins als setze anys, quan l’escletxa que hi era des del principi s’obre i les separa: la Jone juga a traficar amb drogues, la Polly juga a militar clandestinament. Un dia la Jone sent com la Polly la denigra amb les noves amigues, i per venjar-se denuncia a la ersaintza una acció que preparen, el rapte del Bizkaibus. És la clau de la ruptura, que es revela al final de la novel·la d’una manera impactant.