POESIA 1984-1998, VOL. I

«Jaume Galmés viu la literatura amb una energia certament insòlita», va escriure Sebastià Alzamora en constatar, a partir de la lectura de Nàufrag en el temps (1993), la intensitat absoluta amb què el nostre poeta viu la poesia. Aquest primer llibre fou certament molt celebrat per la crítica, si bé no amb tota l’amplitud i el ressò que l’obra es mereix. Cant, el segon poemari inclòs en aquest volum, referma la importància de la poesia com a tema en l’obra de Jaume Galmés. El poeta identifica la Vida amb la Poesia i explora els límits expressius del llenguatge, tot fent ús d’una multitud de recursos, generalment de caràcter fonètic i sintàctic. A Dionís, el tercer dels poemaris aplegats en aquest volum, reflexiona sobre el poder de la poesia i sobre la recerca de la bellesa. Com Orfeu que ha baixat als inferns, el poeta, amb la màgia de la paraula, ens desvetlla els secrets de la realitat. La poesia de Jaume Galmés destaca per l’interès per tot el que es refereix a l’ésser humà. Aquests tres poemaris –que ens parlen sobre la solitud, el dolor de viure i el somni com a salvació– en són una bella mostra.