Qui se’n cuida?

La cura és un pilar essencial de la civilització, però no dels interessos de la política. La cura ha quedat menystinguda i relegada a l’àmbit privat i en mans de les dones i altres grups marginalitzats.
A Qui se’n cuida?, Tronto explora la «crisi de la cura» a les societats industrials, i observa que el mercat lliure converteix la cura, i les persones que la donen i la reben, en subjecte d’explotació. A través de l’anàlisi socioeconòmica, qüestiona el mantra de la mercantilització de la cura, i insta que repensem qui n’és responsable i que reconeguem el paper fonamental de les institucions per garantir que qui necessita la cura en rebi. Tronto recomana que el treball de cura sigui considerat com una responsabilitat governamental per tal de fer-lo més valorat, més segur i més democràtic.
-----
«Celebrem l’obra de Joan C. Tronto perquè fa que la gent es replantegi les obligacions que tenim vers els altres a les societats democràtiques. Massa sovint la retòrica moderna sobre la democràcia exalça la llibertat personal, mentre que obvia la responsabilitat interpersonal. Tronto també destaca que cuidar-nos no és una càrrega, sinó un acte enriquidor que ens recorda que tots depenem dels altres, tant se val l’edat o l’origen.»John Gastil, director de l’Institut McCourtney per a la Democràcia
«Des que naixem fins que morim vivim gràcies a la cura. En som conscients? Tronto ens ho recorda. Des que naixem fins que morim vivim connectades, col·lectivament. Per poder satisfer les necessitats que tenim, per poder superar els importants reptes que hem d’afrontar, caldrà enfortir i aprofundir la qualitat de la democràcia i la cura.»Jordi Mir, Nació Digital