Raquel

El Kóifman fa trenta anys que és professor de literatura en una universitat de Moscou. El tros d'història que ha viscut confirma que sense literatura tot és caos. Els llibres no són un refugi, més aviat un estil de vida: per al Kóifman, viure és anar llegint, a través de les persones i les circumstàncies que poblen els seus cinquanta-tres anys, un text capaç d'organitzar-se. Es tracta d'identificar quin recurs estilístic opera en l'intent d'assassinat comès contra ell per la pròpia muller, en les diverses bogeries de la col·lecció de malalts d'un manicomi soviètic o en l'ensulsiada de l'urss i la desaparició de tot el passat comunista.