Raquel

Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943 - Barcelona 2020), doctora en Filologia romànica, ha exercit l’ensenyament i el periodisme. Escriptora extremament versàtil, va entrar en el món de la literatura amb el recull de contes És quan miro que hi veig clar (Premi Víctor Català 1978). Les seves nombroses obres l’han feta mereixedora dels premis literaris més importants: el Premi de la Crítica del País Valencià 1986 per Ídols; el Premi Crítica Serra d’Or 1993 per Històries perverses; el Premi Sant Jordi 1993 per La salvatge; el Premi València de Literatura 1995 per La innocent, el Premi Andròmina de Narrativa 2001 per Hum... Rita! L’home que ensumava dones, o el Premi Joanot Martorell 2010 per Amor meva. Altres obres remarcables són Júlia, El mossèn, El gust amarg de la cervesa, Angelets o Adéu-suau. També és autora d’assajos i del poemari El conjur.