Rere la paraula

Aquest llibre és un recull de l’alliberament del fet d’escriure. Aquests poemes es van escriure en un moment determinat al llarg de la meua vida, és a dir, és una compilació dels poemes que he anat escrivint d’acord amb les etapes vitals que he anat passant. Diguem que en aquest llibre es veu la meua superació i creació del meu jo a partir de la mort del meu pare, un fet que em trastocà la vida des dels 12 anys. Amb açò, hi ha poemes que es van escriure fa molts anys i d’altres que són més recents. Així, el poemari es divideix en tres parts que reflecteixen la meua vida literària —fins ara— en tres etapes: la primera, una etapa més fosca, escrita per una nena forta i més perduda; la segona, un poc menys fosca, amb una llum que pareix que guia el camí al final del poema, i la tercera i última, en un altre ambient, més decidit i disposat a ésser jo mateixa —tal com sóc— després de la superació. Cadascuna de les parts es veu guiada per una estrofa escollida de poemes del meu pare, qui pareix que, malgrat tot, em va deixar un caminet perquè pogués continuar essent jo mateixa, i em va ajudar a superar les situacions no amb la presència, però sí amb l’essència i les paraules. O almenys així m’agrada pensar-ho, encara que, com se sap, la poesia com qualsevol tipus d’art, o com qualsevol cosa que ens pot passar a la vida, té moltes interpretacions possibles, i cadascú tria la seua, de manera inconscient.