Roses de sang

Roses de sang, redactat durant la setmana d'assassinat massiu d'innocents, l'onze de març del 2004 a Madrid, convoca el poder de la paraula salvadora enfront de la mort i del dolor. Rosa Fabregat ho fa d'una manera concisa, senzilla, com un continu que flueix, un crit alçat contra l'horror i la devastació en tot el món, a través d'una visió commovedora de la realitat immediata, amb l'afany de copsar l'essència d'uns fets que van succeir i que, malgrat la fugacitat del temps, ha sabut identificar com importants en ells mateixos i com a definidors d'una circumstància històrica, la qual cosa atorga al llibre aquell valor que suposa l'estranya comunicació entre art i vida (Del pròleg de Maria-Pau Cornadó)