T-error

De què va tot plegat? De tot i res, suposo. De la vida i la mort. De ser i no ser, al mateix temps. De la dificultat d’explicar-se amb paraules. D’explicar-nos. De com els mots es tornen remots. Perquè tot ja està escrit. Ja està dit. Un només reprodueix allò que veu, allò que llegeix o escolta. Som vampirs d’altres vampirs. El reflex del reflex d’algun original. Tot el que tenim és heretat. No som més que un producte d’un producte d’un producte. Els nostres pares ja eren productes. Com també ho eren els nostres professors, els nostres referents. La percepció del món canvia quan t’adones que no ets més que un més. Que res teu és veritable i únicament teu. No ets responsable del teu aspecte, ni del que fas, ni del que penses. Res d’això és a les teves mans. Igual que un CD no és responsable del que duu gravat. Ets gairebé tan lliure d’actuar com un ordinador programat. Però tots creiem que continuem controlant la nostra vida. Potser això va del terror d’adonar-nos que no som més que personatges. Rèpliques d’algun original. Simples errors.