Tríptic

FINALISTA DEL BOOKER PRIZE

PREMI ÒMNIUM

PREMI LLIBRETER

Permagel, Boulder i Mamut per fi juntes i en tapa dura. No per res les heroïnes de Baltasar s’expressen en primera persona sense que en sapiguem el nom, i des d’una situació vital que les agafa desprevingudes. ¿Què són? ¿Germanes? ¿Avatars? ¿Formes de vida?

A Permagel una jove suïcida viu sense treballar ni relacionar-se amb ningú més que amb les seves amants, fins que un parell de criatures li cauen del cel. A Boulder una ionqui de la solitud fa de cuinera en un vaixell, fins que s’enamora d’una islandesa i accepta de fundar-hi família. A Mamut una sociòloga barcelonina ho planta tot, pis i feina, per anar-se’n a viure en un mas de muntanya, allà on la vida són les bèsties, i procrear. Una crítica francesa publicava a propòsit del Tríptic: “La narradora sembla la mateixa en les tres novel·les, un simple jo sense nom. ¿Podria ser que Eva Baltasar hagués volgut mostrar que una mateixa pregunta pot tenir tres respostes diferents, fins i tot contradictòries? Com qui diu: aquí teniu una solució al problema, aquí una altra i encara una altra, a veure quina escolliu! L’autora juga irònicament amb la credulitat del lector, sempre disposat a empassar-se les aventures que ella s’inventa per incomodar-lo i fer-lo dubtar i riure’s de les seves certeses.”

“El llenguatge del desig no deixa de vibrar mai a la pàgina; Baltasar extreu or de les situacions quotidianes i l’ofereix en forma de bocins d'intimitat, que atrapen i sadollen.”Greg Mania sobre Boulder a The New York Times

“Baltasar convoca l’erotisme juganer de les paraules i la lectura.”Yara Rodrigues Fowler sobre Boulder a The Guardian

“La Baltasar desmunta el secret no del gènere sinó del patriarcat: desmunta la subordinació i la subalternitat.”Brigitte Vasallo sobre Mamut al Diari Ara

"Exquisita, oscura y poco convencional, Eva Baltasar convierte la intimidad en una aventura salvaje" Fernanda Melchor

“Es una escritora durísima y muy original. Me encantaría adaptar Boulder" Pedro Almodóvar

“Quan cada llibre d’aquesta trilogia contradiu tan clarament els altres, és l’escriptora qui s’allibera de tota doctrina creativa i s’evadeix del calabós literari. És aquí que retroba el seu plaer primitiu, inicial, o més aviat essencial: la seva identitat de poeta, mestressa de les ambigüitats, dels oxímorons i de les polisèmies." Collateral