Un llop com cal

Joaquim Carbó (Barcelona, 1932), més conegut com a autor de llibres juvenils com els clàssics La casa sota la sorra (1966) i La colla dels deu (1969), a més d’haver escrit un centenar de contes per a Cavall Fort, va ser un dels fundadors del col·lectiu Ofèlia Dracs i no ha deixat d’escriure i publicar tota mena de llibres. Per esmentar-ne només alguns, els de narracions Solucions provisionals (1965) i Cadàvers ben triats (2009), o les novel·les Els orangutans (1969 i 2017), S’ha acabat el bròquil (1987) i, darrerament, Va com va (2015) i Testament (2019). De tant en tant també s’ha dedicat a meditar sobre l’època que li ha tocat viure, i això l’ha fet escriure Viure amb els ulls (2011) i Males setmanes (2021). És evident que el carronyavirus, com en diu ell, que l’ha tingut tancat a casa aquests dos últims anys, l’ha fet reflexionar sobre aquest present tan incert i el pòsit del passat. I sobre un futur que, als seus gairebé noranta anys, no sap ben bé com qualificar, si és que té dret a pensar que encara n’hi queda una mica. (Twitter) @casasorra