Una dona

Hi ha moments en la vida en què ens observem per fi en plenitud. És aleshores que deixem de qüestionar-nos, ens entenem i decidim, senzillament, ser. Instants d’una capacitat transformadora imponent, que ens marquen perquè ens defineixen i ens fan lliures per sempre. En la vida de la nostra protagonista, aquesta fotografia clarificadora i màgica es va produir, després d’anys de dubtes íntims sobre la identitat de gènere i la sexualitat, en obrir l’armari de Pandora i emprovar-se el camisó blau cel de la seva parella: «Al mirall de l’habitació em veig per fi amb una forma pròpia. He quallat. El Tabú s’esberla. La vida que girava com una baldufa, ara pren sentit.»