Una trobada

Una trobada ens dóna a coneixer un Kundera, en certa manera, inedit. De fet, encara que l’autor reflexioni, com ell mateix confessa al començament del llibre, sobre els seus "vells temes existencials i estetics", al llarg d’aquesta apassionada –i apassionant– "trobada" amb algunes obres mestres de la literatura, la música i la pintura, l’escriptor txec aborda qüestions fins ara poc o gens transitades en els seus llibres anteriors. Així, explora allo que la novel·la –i nomes la novel·la, aquesta "sonda existencial"– pot explicar sobre l’esser humà, i indaga tambe les repercussions, no sempre negatives, que l’exili te per al creador (amb una emocionant comparació entre les dues Primaveres del 68, la de París i la de Praga). Tambe desentranya el paper de la memoria enfront de les tragedies del segle xx i parla de la lluita desesperada del veritable artista per assumir el millor de la tradició del seu art (amb una ironica pregunta sobre que es el que la posteritat, finalment, conserva dels autors). I, per acabar, soste que nomes una anàlisi profunda de la composició formal d’una obra pot revelar les intencions estetiques de l’autor (tal com demostra amb un assaig breu i