Quim Monzó

Mil cretins es el nou llibre de relats de Quim Monzó despres d?El millor dels mons. En un nou pas endavant, Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l?amor. Valent i sense concessions, mira a la cara el dificil equilibri entre vida i miseria humana.

Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l?eterna incertesa humana. En El perquè de tot plegat els r

"Els detalls dobservació són magnífics. Un gest dun personatge que tanca una porta metàl·lica, un apunt en tres frases sobre lambient dun bar de poble, donen vida a històries en què lelement metafòri

Als bars, al carrer, dalt duna moto, als festivals de porno, als restaurants típics, als trens de rodalies, als anuncis de la tele: estem envoltats didiotes! La idiotesa campa per tot arreu i adopta noves formes que Quim Monzo detecta i descriu en els seus escrits. Ments preclares es un repertori de la idiotesa contemporania. Tambe hi apareixen els espavilats que es pensen que ens poden prendre el pel tranquil·lament. I els qui creuen que ens ho han de donar tot mastegat perque som ximples. El capitol "¿Com puc ser tan idiota?" demostra que de la idiotesa ningu no se nescapa. Monzo despulla la bestiesa contemporania amb un final apoteosic dedicat als idiotes i la intel·ligencia artificial.

"La gràcia dels articles de Monzó és que estan escrits des de la perspectiva del ciutadà normal que no està gens disposat a perdonar cap bestiesa per raons de peatge cultural o polític. Com qui no vo

Traduït a més d’una dotzena de llengües, la crítica europea ha relacionat Quim Monzó amb Kafka, Borges i Rabelais. El seu primer llibre de relats, Uf, va dir ell (1978), va ser valorat unànimement co

Un coit que es perllonga durant lustres i lustres; un incansable devorador de lletres; un trist oficinista a Lloret, tractant de lligar; un contrabandista de papallones; quatre lladregots de mig pel; Deu creantforça matusseramentlunivers; un naufrag frustrat; una noia amb sines farcides docells i de vegetacio; un tastaolletes que viu despres de mort... Tot aquest prodigios ventall imaginatiu ha estat treballat fins a convertir cada conte en una obra perfecta, rodona, indefugible.

Un trompetista aconsegueix finalment el somni que ha acariciat durant setmanes: sortir amb la vedette del teatre on treballa. Per agafar coratge, durant el sopar beu molt més del que ell considera recomanable. Per aixo sadona que, de tan borratxo com va, si realment assoleix endur-se la vedette al llit, potser no estara a laltura. Aquest es linici de La magnitud de la tragedia, una novel·la sobre lamor, lodi, la solitud, el pas inapel·lable del temps i la inevitabilitat de la mort.

Aquest és el nou llibre de relats de Quim Monzó. Conté tretze contes i una nouvelle tenyits d’una incitant comicitat negra. Són històries cruels, travessades per la felicitat, la violència i els infe

Tot és mentida recull els cent tres millors articles de Monzó publicats els últims anys a La Vanguardia.«L’escriptura sorgida del present i l’actualitat que practica Monzó comença a ser un testimoni

Fruit de l'amistat que Monzó i Pamies van iniciar als anys vuitanta. Han compartit copes i restaurants, llibres i pel lícules, obsessions i compulsions. En una llarga entrevista de més de dotze hores, parlen de la família i la infantesa, dels progres, de la Barcelona moderna, dels programes de radio on han col laborat, de l'articulisme, de la llengua dels seus llibres i de la seva visió de la literatura.

Traducido a más de una docena de lenguas, la crítica europea relaciona a Quim Monzó con Kafka, Borges y Rabelais. En cada libro ha sabido aumentar la exigencia y el rigor, y ha generado, además, un enorme y desacostumbrado interes popular, como en El porque de las cosas y Guadalajara. Hoy, Monzo ha revisado esos libros todos sus cuentos publicados hasta ahora, algunos de ellos ineditos en castellano, aplicando esa misma exigencia y ese mismo rigor. El resultado es Ochenta y seis cuentos, que ha merecido el Premio Nacional de Literatura en catalan y el Premio Lletra dOr, que se suman al Premio Ciudad de Barcelona y a los cuatro Premios de la Critica que otorga Serra dOr, concedidos a los ultimos cuatro libros de este volumen.

A Thousand Morons, Quim Monzó’s latest collection of short stories, is rife with very unfortunate characters. There’s the young boy in “A Cut” who is upbraided by his teacher when he rudely shows up

The first English translation of Catalonia's greatest writer, this is a comic classic, acclaimed all over Europe.

Un coit que es perllonga durant lustres i lustres; un incansable devorador de lletres; un trist oficinista a Lloret, tractant de lligar; un contrabandista de papallones; quatre lladregots de mig pel; Deu creant?força matusserament?l?univers; un naufrag frustrat; una noia amb sines farcides d?ocells i de vegetacio; un tastaolletes que viu despres de mort... Tot aquest prodigios ventall imaginatiu ha estat treballat fins a convertir cada conte en una obra perfecta, rodona, indefugible.

Un longuísimo coito sempre interrompido e prolongado unha vida enteira, a preparación dun atraco que remata nunha ridícula equivocación, a cruel carta dunha ex-moza que chega cando o destinatario xa se suicidou, un dexenerado confeso que cae en mans dunha obsesiva vexetariana, un escritor que descobre que todas as fantasias das suas novelas son en realidade premonicions que se van cumprindo a posteriori na sua propia vida, un neno obsesionado polo ritual familiar de cortarlles un dedo aos seus fillos ao chegar aos nove anos... son alguns dos personaxes e das historias que circulan por estes Vinte e nove contos de Quim Monzo. Esta seleccion da compilacion publicada en catalan co titulo Vuitanta-sis contes e unha mostra do particular mundo do escritor catalan, que alguns criticos se atreveron a catalogar como o mellor escritor de contos de Europa. As obsesions, os equivocos, as particulares interpretacions da realidade que cambian unha vida enteira, as casualidades reais que construen o destino individual, a terrible incomunicacion no ambito mais intimo, as rebelions que se revelan absurdas, en fin, a burla constante que nos fai a vida. Esa e a materia destes contos. Unhas historias nas que o individuo se converte a miudo nun ridiculo monicreque en mans da casualidade. Pero o peculiar humor con que se narran afasta definitivamente o ton da traxedia e incita a un sorriso permanente.

Un trompetista sae, cumprindo o seu soño, coa vedette do teatro no que traballa. Para coller azos bebe de máis. Darase de conta de que se realmente a leva á cama pode que non estea á altura. Á mañá seguinte de se cumprir tan temido fiasco sobrevenlle unha ereccion que non cesara en toda a novela. Este e o comezo de `A magnitude da traxedia, unha novela sobre o amor, o odio, a soidade, o paso inapelable do tempo e a inevitabilidade da morte.

Quim Monzó i Sergi Pàmies són dos escriptors popularíssims. Dels seus llibres de narrativa se nhan fet desenes dedicions. Han col·laborat amb molt dèxit a la ràdio i a la televisió i han ofert un con