Edèn

LAlba viatja arreu del món per assistir a congressos sobre les llengües en perill dextinció —la seva especialitat—. Un dia, tornant de viatge, calcula quants arbres farien falta per compensar la seva empremta de carboni. Al cap de poc es fixa en un anunci immobiliari que conté dues paraules rares i decideix visitar la finca en venda. Fa el cop de cap: compra una casa exposada als quatre vents, en una terra volcànica i arenosa, amb el propòsit de plantar-hi 5.600 arbres. I ràpidament shi instal·la a viure.
El diari que escriu des dallà narra una transformació progressiva, trenada amb les peripècies de què és feta la vida en un poble remot: el veí ramader en lluita contra un especulador en aigua, ladolescent refugiat que està aprenent lislandès, la germana que truca per saber si el vent no li ha esbotzat les finestres i si els bens no se li han menjat els plançons de bedoll... I, com qui no vol la cosa, són formes diverses de fragilitat que reclamen la seva atenció: la de la Terra sotmesa als cataclismes humans, la de les llengües erosionades pel temps, la dels amors que tempaiten.
Auður Ava Ólafsdóttir, lautora de Rosa candida i La veritat sobre la llum, aborda en aquesta novel·la un tema crucial del temps present: el risc de desaparició. I ho fa de la mà duna persona singular, que es fixa en les coses menudes i per a qui lhoritzó és lesperança —la primera de totes: lEdèn pot rebrotar enmig dun camp de lava.