Maria Antonieta

Stefan Zweig diu, a la introducció daquest llibre, que la història, aquest gran demiürg, no té cap necessitat dun caràcter heroic com a protagonista principal per aixecar un drama estremidor. Essent Maria Antonieta una nena, li concedeix com a llar una cort imperial. Quan és adolescent, li atorga una corona. Durant anys la malcria i avicia. Eleva aquesta dona als cims més alts de la fortuna i després la deixa caure a poc a poc duna manera refinadament cruel.
Maria Antonieta va tenir una existència diàfana i insubstancial fins que la Revolució Francesa la va empènyer a lull de lhuracà de la història. I és en la presó més obscura, sepultada de calúmnies, que aquella dona mediocre assoleix finalment una dimensió tràgica i esdevé tan gran com el seu destí.
Stefan Zweig relata de manera magistral la vida regalada de Maria Antonieta dÀustria, reina de França, a la cort de Versalles, el seu captiveri i la seva mort a la guillotina. Només algú amb un formidable coneixement de lànima humana podia emprendre un viatge com aquest a un dels moments més apassionants de la història. Perquè Zweig, a «Maria Antonieta», fa un relat vibrant i documentat de la convulsa Revolució Francesa, sembrat de luxes, misèries, traïcions, estafes, evasions, intrigues, lleialtat, deslleialtat, execucions i sacrificis.
«He llegit Maria Antonieta en dos dies amb lai al cor. Com senlaira i enlaira fins al final. Era matèria per a un mestre i vostè és un mestre en la matèria. Estic entusiasmat»
Joseph Roth
«Tinc una obsessió malatissa. No puc desenganxar-me de `Maria Antonieta»
Juliana Canet
«Un prodigi. Quina meravella, de vegades, lart, la literatura»
Núria Cadenes
«Meravella de llibre. Que bé que hi sigui en català!»
Anna Guitart