Escantells

Un escantell es tant el tros sortint com la marca que queda. A partir d'aquesta doble construcció el poeta presenta la paradoxa de dos espais sense cap connexió pero que acaben confluint en una vida, bastida a traves dels records que han esdevingut ficcions, com les del cinema o les de la literatura que apareixen en els poemes. Pero són unes ficcions que aclareixen la realitat. Allo que es mes familiar en la infantesa i en els llocs que la construeixen es confronta amb l'estranyesa d'un nou territori en la vida adulta. Tots aquests "espais" contradictoris esdevenen petites histories, propies i alienes. I, en l'endemig, trobem una serie de poetiques per explicar aquestes histories, que transiten tambe en el terreny de la ficció i la contradicció: es possible un relat objectiu quan l'eina que el transmet es el llenguatge, simbolic per naturalesa?